Observació: Aquesta cançó fa referència a fets del passat més o menys recent (avui estem a febrer del 2021), però en bastants aspectes la realitat, afortunadament, ha canviat, i ja no em sento tant trist com abans. Però, considerant que s'ha de respectar el passat i que aquest article no comet cap infracció, serà conservat, malgrat ja no formar part del present. Salut i que el disfruteu.
SÓC EL TRIST DE LA CIUTAT.
Vaig conèixer el Racó Català,
la ilusió em va dominar,
suposo que sempre he estat ambiciós;
al principi va funcionar,
però l'"spam" no el van tolerar,
i la filosofia ni sentir-ne parlar.
Sóc el trist de la ciutat,
la gent m'ha marginat,
bé m'haurà de succeir
d'ara endavant.
A Internet no gaudia
de gaires simpaties,
i vaig tenir moltes traicions,
vaig haver d'abandonar
La Stoa per portal perenne,
i no sóc Crom sinó Unicorn,
molt males estones he passat,
a mans de hackers i maleducats,
i aquest temps no sé fins encara durarà.
Sóc el trist de la ciutat,
la gent m'ha marginat,
bé m'haurà de succeir
amb justícia, no o sí.
.
Informació sobre les normes: recordeu que només poden publicar comentaris els usuaris registrats i identificats (és a dir, no els visitants anònims), sempre que volgueu publicar; podeu consultar la norma respectiva:
.
Suposo que no puc fer més "spam",
i de la filosofia no sé massa què en faré,
però crec que hauré de ser més normal,
potser més valdrà no tornar mai més als fòrums,
excepte si en fés un de propi,
només el déu sap quin destí tinc.
Sóc el trist de la ciutat,
ni filo ni "spam",
aquest és el meu destí,
qui sap fins quan, qui sap qui.
Qui sap fins quaaan, qui!!
Qui sap fins quan, quan, quan, quan, qui!!
Qui sap fins quan, qui...