En Rajoy canta la seva versió del “fes-me riure” (“make me laugh”, “haz reir”) que forma part del gran film “Singing in the Rain”. Un clàssic immortal.
Aquesta és la seva versió (jo m’he limitat a traduir-la al català; és clar, és fictícia i irònica):
.
(Rajoy):
Fes riure, fes riure,
perquè als ciutadans no els hi cal de diners per a viure
les lleis que faràs al Congrés entre sessió i sessió
tindran salerosa intenció
encara que el Senat “ens toqui el colló”,
i et vindràn, a votar
quan a la oposició voldràs insultar
també siguent bona persona podries tenir
l’amor del poble però el ric no venir
si a mi em fas molt de cas i em votaràs
seguretat al carrer sempre tindràs,
¡¡i a l’empresari i al ric alegraràs!!
m’has de votar, m’has de votar,
no vull que la gent es pugui manifestar,
i la sobirania al Congrés ni mentar,
a mi, tant de follons i de violència,
¡¡bé que em fan perdre la paciència!!
m’has de votar, m’has de votar,
perquè jo a més d’espanyol sóc català,
jo sempre vaig ple d’amor i respecte,
i qui no s’ho vulgui creure és infecte,
i no votis PSOE, no vull ser segon,
no vull que em critiqui el senyor Gallardón,
vota’m a mi,
vota’m a mi,
perquè a Catalunya jo ho vull dir,
i el País Basc m’ho ha de sentir,
¡¡la independència mai s’ha de complir!!
m’has de votar,
m’has de votar,
perquè jo sóc el partit popular,
¡¡i si no estàs d’acord jo ja et faré callar!!
Altres poesies, auques, poemes i cançons
.
.
.
.
.
.