La poesia sobre el "no parlar massa ni triar un mal tema".
Parlar (que no és escriure)
és un art de bon viure,
més has de procurar
unes normes adaptar.
La filosofia és bona cosa
però al parlar fa nosa;
i per tal d'adoptar un bon credo,
has de procurar moderar l'ego.
La gent al parlar
molt sensible és al filosofar,
i si li parles de ciència i teories,
la gent ho trobarà una tonteria.
Quan la gent surt de copes a xerrar,
de temes típics vol parlar,
cinema, futbol, fets quotidians,
en suma coses "poc pensants",
i si en un mal tema fiques la pota,
al final pots ser la riota.
Si t'interessa, llegeix i escriu en solitari
i dedica't a publicar en llocs que, malgrat un poc sectaris,
et vulguin acceptar el que escrius;
el que escrius, que a fora no ho dius.
Anima't i fes cultura
i en conversa, sigues persona madura,
no barregis cultura amb festa,
no perjudiquis la gresca.
Un dels viures és pensar,
clar i català,
i un altre és divertir-se,
el qual val per un bon viure.
Un lloc per a cada cosa, cada cosa al seu lloc,
és un consell que no val per poc.
Llegeix i surt, no facis el pena,
i procura dur vida serena;
aquest és el meu consell, de veritat
a veure si el trobes prou encertat!!