FANDOM


004. l'auca de l'enfadós

Et sona la frase "La fi del cagalàstics" o "L'auca de l'enfadós"? Possiblement sí. Jo la tenia sentida, fins que vaig llegir un reportatge de la Sàpiens que en parlava. Ara en donaré alguns detalls, començant la història des del principi.

Una mica d'història.

El 20-11-1975, el dictador Francisco Franco moria, després d'una agonia que ja es prolongava per llarg. Malgrat que des del govern volguessin imposar-nos silenci, dol i respecte, milions de persones de tot el món celebraven la mort del Caudillo amb xampany i alegria. Un curiós poema, L'auca de l'enfadós circulava, de forma clandestina i en revistes d'humor satíric, per tota Catalunya. (No sé si el mateix Franco, en vida durant les primeres setmanes del poema, en tingué algun coneixement. És de suposar que gens ni mica, perquè el poema tenia una difusió més aviat local. Però en cas de que sí...).

L'autora del poema era Concepció G. Maluquer, poetessa de la dècada dels 50. Durant els 60 fou una figura prometedora, però la mort sobtada de la seva filla Ada el 67 l'obligà emocionalment a deixar l'escriure (de forma lúdica, no pas com a ofici) i la resta dels seus plaers. Quan el 1975 Franco estava a punt de morir, però es mantenia en un "ja aguanto, ja no aguanto", Concepció deixa enrera el dolor per la mort de la seva filla i es posa a escriure "l'auca de l'enfadós". Naturalment, Concepció mantingué anònim el seu poema, posant-se sota el seudònim de "anònim del segle XX". Concepció està "satisfeta i contenta" de l'èxit obtingut. El poema va estar imprimit i repartit per una amiga de l'autora, i ràpidament se'n varen fer còpies pertot arreu. En poc temps, alguns diaris i revistes (com la satírica "la pipa d'en Roc") es feren ressò de l'enginyós i sarcàstic poema. Avui en dia, l'auca de l'enfadós és una parcela de la nostra literatura popular.

Fragments de "l'auca de l'enfadós".

Pel Sant de la Pilarica,
a dintre el llit es dica,
Diuen que és un refredat,
que ja el tenen controlat.

Quan li agafa la gripota,
té por d'estirar la pota,
perquè el cor se li ha embalat,
i el ronyó se li ha parat.

Tot el búnquer s'esvalota,
i ja no toquen pilota.

La família del Marquès,
diuen que no serà res,
però criden amb urgències
moltes doctes eminències.

Tots els metges de l'equip,
diuen: "Pobre, ja està RIP!",
Però com que són manats,
controlats i ben pagats,
va l'entuvi l'injecten
i l'enxufen i el conecten.

(...) L'arquebisbe ho vol curar
amb el manto del Pilar.
Quan li planten al damunt
ja es pot dir que és mig difunt.

El Marquès diu "prou folló!
Li farem l'operació".
I en un lloc provisional
ja me'l obren en canal.

Li han trobat al païdor
més forats que un colador.
El sargeixen ben sargit
i el tornen a ficar al llit.

Per ràdio i per televisió
dieun: "Visca, ja està bo!".

(...) Més l'eufòria es va acabar
quan se'ls torna a dessagnar.
L'equip creix quan empitjora
vint doctors i una doctora.

(...) Mentrestant els reporters
que es gelaven pels carrers,
(...) van dient que ja n'hi ha prou
de tant parte amagant l'ou!

(...) Aguantant? Torna a fer el ruc
i als tres dies, catacruc!

(...) Tothom prepara el xampany
que està fresc fa més d'un any
i que si això no s'acaba,
ja tindrà bouquet de cava

(...) El cas és fer-lo durar
ningú sap perquè serà.
Hi ha una explicació concreta:
És per fer-nos la punyeta!

Ens consola que ha patit
com pertoca a un malparit.

Vint de novembre gloriós,
s'ha acabat el gran merdós.
I aquests són els quatre fàstics
de la fi del Cagaelàstics!

(Aquest article prové (no copiat textualment, excepte l'auca de l'enfadós) de la revista Sàpiens, núm. 18, abril 2004. Per cert, a nivell personal, sóc comprador per correu de la Sàpiens i us hi recomano donar-hi una ullada. Per visitar la Sàpiens i mirar el poema complet de l'"auca de l'enfadós", visiteu Sàpiens Digital).

Community content is available under CC-BY-SA unless otherwise noted.