.jpg){kind=link}
L'OPTIMISME VIST DELS MEUS ULLS.
¿Optimisme sí o no?
Potser seria lo millor,
i jo ho acceptaria
si tant difícil no se'm faria,
el cap, a mi, em dol
i la malaltia m'apreta nit i dia,
i si això un dia no em molestés tant,
cantaria d'alegria enseguida.
El pessimisme no és que m'agradi de per mi mateix,
però em veig obligat a conviure-hi, amb escreix,
a la malaltia de gent no li afecta,
o tant no ho fa,
però a jo i d'altres sempre se'm fa fastidiar.
Potser algun dia superaré la malaltia en bona part, sí senyor,
haig de provar, entre altres sistemes, la meditació,
i potser algun dia els meus escrits,
faran als altres millorar els seus sentits.
Les paraules d'Epicur mai oblidaria,
i, entre altres, eren "salut i alegria".
L'ànim m'és dèbil
però la meva moral és forta,
cosa que, a mi, em conforta.
En una altra cosa, d'això seguirem parlant,
en un dia, espero, bonic i radiant!!
Salut i alegria, gent lletraperennaire!!
Sigueu benvinguts al Fòrum Perenne: http://forum-perenne.foroactivo.com