L'esperança mai es perd, ni tampoc tot el que se'n deriva (o això espero).
(Poesia sense gaire rima).
Espero, estimats amics,
que la vostra esperança estigui forta i poderosa,
i no pas pomposa,
com la de qui diu que creu i no creu pas;
animeu-vos i podreu treballar millor,
afrontar les dificultats amb més ardor,
cantar amb alegria contra la por,
tant de temps com calgui afrontar-ho.
No cregueu pas,
no sigueu tontos com un cabàs
al pensar que tot hagi de venir regalat,
doncs no venim a la vida a fruir,
almenys no tota l'estona,
dir-ho no m'esborrona,
que la vida ens hem de guanyar.
Agafa l'aixada, clava-la en el terra,
i mira que al clavar-la no l'erris,
no pensis en el cansanci, pensa en treballar,
i així el pa poder-te guanyar.
I si, com jo, tens malalties que et busquen dificultats,
no siguis suicida, no facis disbarats,
busca menys dificultat,
doncs en la vida no tot és igual de complicat,
i la teva família t'ha d'ajudar.
Esperança, força, i recita el mantra,
que no et faci mai mandra.
Sigues benvingut a Forum Perenne: http://forum-perenne.foroactivo.com