Lletra perenne Wiki
Tripartit; dos principals 'dirigents'

L'Auca del Tripartit 2: un nou enfoc de l'Auca del Tripartit 1, una auca escrita en el seu moment per l'aleshores existent Convergència i Unió.

Fent comparacions, la diferència notable entre l'Auca d'Aznar i de Rajoy amb l'Auca del Tripartit 2 es podria dir que és la següent. En les dues auques inicials hi ha un enemic definit; en l'Auca del Tripartit 2 hi ha realisme i pluralitat. Els bons d'aquesta auca són sobretot ERC i CIU, i en part menys ICV; en canvi, PSC, PSOE i PP són escarnits. Com es pot comprovar, l'Auca del Tripartit 2 toca tots els temes de l'Auca del Tripartit 1: ni un més ni un menys. O això s'ha intentat.

Una altra cosa, també important. Les auques de Rajoy i Aznar tenen un final feliç: "l'enemic" queda inutilitzat, entre d'altres motius perquè perd les eleccions. En canvi, l'Auca del Tripartit 2 mostra les coses tal i com són en aquest cas: difícils. Però si una cosa queda clara, és que cal viure des de la realitat, per dura que sigui. A això ens invita l'Auca del Tripartit 2.

Res més, espero que us agradi.




L'auca del Tripartit 2.

La primera candidatura, en vots i escons,
li toca a Convergència, aviat s'ha dit!
però com han fet algunes relliscades,
el govern català no està escrit!

ERC, davant una decisió difícil,
se'n va al llit amb el pitjor enemic.
Era necessari trencar amb el passat,
així són les decisions, així el partit!
Esquerra o Catalunya? Socialista vam triar,
i la resta, son temps ho dirà.

Quan el Zapatero ens el foten al balcó,
ja li podem pregar al senyor!

El Carod pren una decisió difícil,
amb ETA pensem, raonem, parlem,
tots els partits se'ns cauen a sobre,
però els cinquens en les espanyoles ens quedem.

Amb ETA contra Espanya,
necessitavem una Catalunya forta i activa;
amb aquesta falta de diàleg i de decisió,
el país només mostra que fa ben bé figa!
CIU contra ERC en el debat mortal!
Aquesta política, a Catalunya, no és la que cal!

Entre CIU, PP, i PSOE,
"diuen" de parar Bracons, ho han decidit,
ja està bé de tanta xerrera,
i saps què, amic?
Perquè per donar-te "alegries mil",
el tunel te'l foten, d'un sol carril!

Malgrat el túnel, Iniciativa, no el vol,
el PSC li marca un gol!

A TV3 i a Catalunya Ràdio,
anem cap a l'enderroc,
ERC paga car el pacte del Tinell,
com que una llufa a l'esquena és poc,
ens van destrossant el país,
quines penques, on s'ha vist!

El Tripartit està ben apanyat,
ens fot un informe sense decència,
i preferint partit a país,
ens ho informa, d'això, Convergència.

Ara necessitem una oposició més activa,
i no pas tant d'espectacle,
que amb tant dessagnament entre partits,
no peta el país, de miracle!

El PP tanca el Ramón Llull
ho aprova Matas, bé s'hi esmera.
ERC i Balears miren amb ràbia
com sa nostra llengua tira enrera!

CIU no va pagar indemnitzacions a olivaires,
i ara el Tripartit li fan linxament;
i els convergents ja no fan memòria,
és que la tenen de ciment!

Si no hagués fet tant de sarau abans,
el senyor Maragall, amb nostro país,
s'hagués fet la nostra diada nacional,
amb menys sarau, xivarri i crits,

Però el senyor Maragall no en té prou,
i el dia de la Hispanitat va a fer amics,
el senyor Carod enfonsa el cap entre els braços,
"No ens durarà res, el Tripartit!".

Maragall amb Mas fa sobre Catalunya,
uns àmplies discussions,
sobre l'encaix diferent amb Espanya,
mare de déu, quins collons!
Amb cap encaix d'Espanya volem viure!
El que volem: Catalunya Lliure!

Maragall fa uns chanchullos extranys,
i amb el Mas a la Xina se'n va;
el Carod arrufa el nas intrigat,
doncs no sap, d'aquest dos, què esperar:
entre socialistes, populars i convergents,
estiguem, republicans, ben atents!

Zapatero convida als presidents al senat,
i el Maragall, als catalans, sacarina;
els socialistes ofereixen un gran somriure,
però això a tots amoïna;
"Carod, recordes el pacte del Tinell?
Ja està bé, quin desgavell!".

El PSOE oblida les classes de llengua,
diferenciant català de valencia;
amb això no fan més que seguir la tendència,
ben pròpia del Partit Popular.

El sr. Aznar va voler entrar al govern espanyol,
i gràcies a Pujol, hi entrà de "gorra".
Espereu que sapigueu preferir país a dretes,
perquè si no el partit s'ensorra!

Amb els nous pressupostos,
Espanya ens roba sense recança;
Esquerra intenta fer regatejos,
no perdem les esperances.

En Zapatero ens fot un gol a Fresno,
una estafa ben clara, déu ni do,
Esquerra no té res a discutir a l'auca,
els convergents tenen raó.

No estàs fart de bofetades,
entre convergents i republicans?
Hem d'unir-nos i fer país;
catalans, dem-nos les mans,
senyal d'amor, senyal de pau,
per dir a Espanya Adéu-Siau!