FANDOM


Cervesa de festa

Observació: aquesta història passa evidentment en el passat "real" de la serie Aquí no hay quien viva, quan la senyora Paloma encara no havia mort; el comissari Otilio González és un personatge de creació en certa manera de mon germà i meva alhora.

Però passem a la història.

Caminant tranquilament, el senyor Juan Cuesta arriba a una pis, li obre la porta casualment un veí i puja fins al cinquè pis. Enseguida truca a la porta del cinquè segona. Està pensant en alguna cosa...

Responent a la seva trucada, un home entrat en anys però amb un caràcter molt viu li obre la porta, el mira amb curiositat i diu:

- Què passa? Què vol?

- Sóc Juan Cuesta, president de la comunitat Desengany 21, per servir-lo!!! - I dient això es posa ferm. Evidentment, Juan Cuesta parlaria en castellà, però he preferit traduir-ho al català per respectar la llengua bàsica d'aquest article.

- Ja - diu el comissari González, qui és evidentment l'home de la porta que viu en aquest pis. - ¿I què vol vostè?

- Vostè deu ser el comissari González, el marit de la senyora Desdèmona, si no m'han informat malament... - diu en Cuesta.

- No, no, vostè està ben informat. I li torno a repetir: ¿què vol vostè? - li pregunta el comissari.

En Juan Cuesta s'adelanta, amb tranquilitat, per parlar a Otilio González a l'orella; ell es deixa fer. En Juan Cuesta li diu fluixet:

- (Doncs veurà, jo sé que fa anys la seva senyora Desdèmona i la meva senyora Paloma eren molt amigues. Podríem intentar de reunir-les a les dues per una tarda i així podríem tenir la tarda lliure.).

En González ho ha escoltat tot. En aquests moments, justament, la Desdèmona apareix des de darrera del comissari i diu:

- ¿Què passa, maleït siga? - Assenyala el Cuesta: - ¿I qui és aquest?

- Oh - diu el comissari intentant al màxim de fingir una casualidad: - Desdèmona, et presento en Juan Cuesta; és el marit de la teva amiga, la Paloma.

- Què dius? Jo no conec ninguna Pal... ¿Com? ¿La senyora Paloma, dieu? Oh, i tant que la conec!! Erem molt bones amigues al colegi!! De fet, més d'una vegada compartíem els novios!!

Tant a Juan Cuesta com al comissari se'ls dilaten els ulls al sentir això.

- Ah sí? - diu el González. - ¡¡Que cabrones!! Vull dir... ¡¡Que amigues!!

I així va ser com tant Cuesta com González aviat paren poder disfrutar de la resta de la tarda lliures.




Sigues benvingut al Fòrum Perenne: http://forum-perenne.foroactivo.com

Community content is available under CC-BY-SA unless otherwise noted.