FANDOM


  • Pau Mezquita i Romero

    Un dels senyals que ho has perdut tot, que ja fa uns quants anys que vius amb una ximple esperança poc creïble, és que et manca la il.lusió, que passes, vas i existeixes com si els dies s'haguessin trepitjat els uns amb els altres, tots semblen iguals, sense cap propòsit, sense tenir cap objectiu i la desesperança et glaça el tronc de la columna, et baixa les espatlles per acabar caminant com un geperut amb el rostre amarg entremig de tanta felicitat estètica. És una de les pitjors coses que et poden ocórrer, no veure final, no tornar-ho a intentar. Quan fa poc que deambules com un desangelat encara no se't nota, no se t'és visible per que, vulguis o no, penses que en un moment o altre sobrevindrà alguna cosa, que tindràs sort, però la s...

    Llegir més >
  • Pau Mezquita i Romero

    Avui i hi ha eleccions generals o ereccions generals, no sé, és que sembla que tothom guanya. M'aixeco i vaig buscar aigua a la font i quatre branques pel foc, per dinar posaré una olleta de ferro que tinc sota la flama amb arròs blanc, una mica d'all, llaurer i col. Ahir hi havia tot de concentracions i esdeveniments i igualment vaig veure'm una ampolla de vi sense treure-li l'ull a la llar. M'hipnotitza. Em quedo mirant-la fixament i penso en quin punt serà el més calent, després bellugo les fustes que cremen per canviar-li el centre, que agafi per un altre lloc, així com volent controlar-lo, però sempre sorprèn, de cop queda apagat i he de recolzar mig cos per bufar i revifar-lo amb l'alè. La veritat és que estic a tres passes de la c...

    Llegir més >
  • Pau Mezquita i Romero

    Havia plegat del treball i la primera impressió, tot i que creia que ho sabia, va ser negativa, encara que no m'importava massa, tenia un coixí i no n'era del tot conscient. Vaig recórrer tota la badia de Palma repartint currículums i recordava per què hi havia estat, que era senzill trobar feina, però no, em va costar bastant. Vàrem estar abans del dos mil a prop de les Coves del Drac i podies decidir quina t'interessava més. Quin canvi. Quan per fi em van trucar, va ser d'un hotel davant de la costa, l'Hotel Fontanilles. Saps?, em va veure el xef de cuina, un paio amb la còfia de costat, de Cuenca, i em va dir; qué suerte!, esto és llegar y besar el santo! Santa ironia! En principi era per estar a la planxa, en realitat de frega-plats....

    Llegir més >
  • Pau Mezquita i Romero

    D'aquesta manera enceto l'espai que he creat a Lletra Perenne. Primer de tot i en obligat, vull agrair a les persones que fan possible que hi hagi una web així, on pots escriure, expressar-te lliurement, relacionar-te amb altres persones afins a aquesta afició a través dels comentaris i de lectures d'altres usuaris i a més, a més a més, pels que no tenim possibles per col.laborar-hi una mica, fer-ho gratuïtament. És tota una facilitat enorme. No és en forma de protocol el meu agraïment, sinó que és de tot cor. Igual, que amb la mà al cor, penso redactar una sèrie de textos que estaran lligats explícitament a la meva realitat, realitat que m'estira a expressar-la, una realitat que s'ha vist reduïda en els passos d'aquests últims set o vui...

    Llegir més >
Community content is available under CC-BY-SA unless otherwise noted.