FANDOM


Capítol anterior

Ja estan doncs, els dos despullats, en el llit i besant-se. En aquestes que l'Èric li diu a la Miranda:

- Bé, maca, si aquesta nit hem de divertir-nos, més val que ho fem ben fet, no?

- No pateixis carinyo per això, que ara mateix trec els condons i demà prenc la píldora.

- Ha ha ha! No, en això ja hi confio. Jo pensava més aviat en... fer l'acte eròtic de forma més planificada.

- No sé què vols dir. Home, fer un clau és divertir-se de forma espontània, no? Tampoc s'ha de seguir un horari estricte ni res; no sé, què vols dir?

- Mmm, clar, bé, deixa'm fer. Estira't al llit boca avall.

La Miranda obeeix. L'Èric procura semblar calmat per tal de no tallar la màgia del moment. Ell es posa de genolls rera ella.

- Ei, Èric! No m'aniràs a donar pel... És que aquest tipus de sexe... no sé si em va massa...

- Calma't i provem-ho. Només és per anar entrant en ambient. Tranquila carinyo que amb mi et sentiràs a gust.

- Però mai ho havia provat ni amb l'Armando!

- Doncs jo que no he tingut mai xicota i tampoc ho he provat! Tranquila, si no t'agrada provem una altra diversió que n'hi ha més per provar. Aquesta ja feia temps que volia experimentar-ho amb una noia!

"Carai, i això que donava la impressió de ser un tio cast i reprimit, i quan li surt una oportunitat i pot treure el que duu dintre... Bufa!".

L'Èric, amb paraules amables, va fent juguetejar i "connectar" el seu genital amb les nalgues d'ella. La Miranda enseguida va oblidant-se de perjudicis i passant-s'ho bé. De tant en tant deixa anar algun esbufec suau de satisfacció.

Així de sobte l'Eric li demana a la Miranda que es posi dreta sobre el llit.

- Bé, i ara què, carinyo? - Diu ella.

- Ara deixa'm fer.

Li va besant els pits durant tres minuts, i després li fa mossegadetes inofensives a l'entrecuix d'ella. No cal dir que després ella fa xupades a l'entrecuix llarg d'ell. Passen els minuts.

Per sempre quan fan el coit o és necessari, fan servir el condó masculí per precaució. Tot i la forta passió que senten no en fan cap joc, amb la seva salut.

Passen així trenta minuts, quaranta, cinquanta...

Ha arribat una hora deu minuts quan la Miranda aparta suaument a l'Èric i li diu que prou.

- Com, carinyo? Però no havies dit que en tenies moltes ganes?

Ella riu i explica:

- Clar que sí, amoret. Però ja fa molt que portem donant-li a les frontisses del llit! Ja estic una mica cansada. No pateixis gens que m'has deixat satisfeta. Vestim-nos, tomba't i xerrem una mica.

L'Èric accepta la proposta de la seva ¿xicota? de vestir-se amb un pijama d'estiu donat que fa una mica de fred. Un cop ja vestits, es tomben l'un al costat de l'altre, molt relaxats, i xerren. L'Èric es pregunta a sí mateix que com ha anat la cosa, i es sent extranyament una mica com si hagués fet el ridícul. De sobte la mira a ella i veu que ella el mira amb una expressió radiant de felicitat.

Capítol següent

Tornar al menú principal del conte

Community content is available under CC-BY-SA unless otherwise noted.