.jpg){kind=link}
¿ON VAS, ÀNIMA MEVA?
(Poesia sense rima).
¿On vas ànima meva?
Amb poc amor, deixada de la ma de déu,
angustiada pels nervis i ficada en la incertesa,
enyorant la meva excompanya,
déu li dongui a ella sort i alegria,
la que no li podré donar jo.
Esperant el pas del temps, fent el possible,
afectat per la malaltia, siguent potser dependent,
però seguint endavant amb esperança i ressignació,
doncs ja diuen que "qui dia passa any empeny".
Intentant no tenir que dependre de la cafeïna,
apostant per la tranquilitat i l'abstenció,
crec que és el millor que puc fer,
apostar per la serenitat i la tranquilitat,
fent el que pugui fer, doncs crec que la millor guia
és anar amb calma i serenitat, i mantenir l'humor alt.
Més no perdo pas l'esperança,
doncs, dependent o no, vull estimar la vida meva,
i dedicar-me a la cultura que cosa bona és estimar-la,
i a la Marta, la mare i la gata voler-les i mimar-les,
i juntar els dits i resar a la deesa Fortuna,
i tirar endavant per on em vulgui dur el destí.
Sigues benvingut al Fòrum Perenne: http://forum-perenne.foroactivo.com